login
Inicia sessió

register
Registra't

Melodies de Clarinet

Enveja i quelcom més

Mltes vegades m'heu llegit tenir una mania desmesurada als "galls" i no exagero. Molesten molt. Són incomprensibles, mai saps el perquè. Darrerament, de cada 10 notes, 9 són galls. Grrrrrrrrrrr!

Però almenys sé que els professionals també s'equivoquen i passen pels "galls" en un concert en viu. Un cas va ser l'alemanya Sabine Meyer i, ara una israelianoalemanya, Sharon Kam. Va fer uns arranjaments d'àries d'òpera per a clarinet i orquestra i una penjada al youtube, al minut i segon 3:34 més o menys, se n'hi sent un.

Amagadet i fins i tot queda bé.

Això meu, no té solució....

[https://www.youtube.com/watch?v=k-li_vqRQu4]

Comentaris (0)04-05-2016 21:22:29ANHELS

Marques...

Tots els clarinets tenen una marca.

Jo tinc un Yamaha, una marca japonesa, que segons tothom diu, és excel·lent.

Avui ha vingut un conegut del meu germà que no va acabar Clarinet però es va graduar en Tenora a l'ESMUC, Carles Esgleyas.

Ell té un Buffet; vaja seria com dir un Mercedes-Benz, de fusta.

Li he agafat i he començat a notar certs canvis, sobretot en la localització de claus.

El Yamaha per molta fama que tinguin, no són Buffets. Ara entenc per on surten els galls: les claus a quinta forca. Mentre que el Buffet, tot venia a la mida. I per ésser de Fusta no pesava gens. Ell m'ho ha desmentit...

L'he escoltat poc perquè no venia preparat, perquè no ha estudiat, quina passada!!!!!

Comentaris (0)05-03-2016 22:32:33CURIOSITATS

Si no tens veu...

la pot fer el clarinet.

Sharon Kam, àries d'òpera a través del clarinet. Una perfecció expressiva que encara no n'he trobat cap que en sigui capaç. Ella és única.

Que vagin fent boicot els imbècils, quantes coses es perden.... En una nota aguda li surt una cosa molt freqüent en mi....

[https://www.youtube.com/watch?v=k-li_vqRQu4]

Comentaris (0)18-02-2016 21:24:33CURIOSITATS

En una altra dimensió

El cel està, en mi, en una atra dimensió.

Quan vaig escoltar el duetto de Bottesini per clarinet i contrabaix em va decebre potser els intèprets eren de l'orquestra de Dudamel, i per això dubtava...

Però aquesta, per a piano, contrabaix i clarinet, la cosa canvia. I molt. I sonretot, la bellesa per a mi, que en sé poc, està en jna altra dimensió, llunyana, impossible.

Potser en una altra vida....Molt italià...

[https://www.youtube.com/watch?v=1D63PKIkKPU]

Comentaris (0)16-02-2016 23:32:53ANHELS

Atípic

He escoltat El Concert de Mozart per a Clarinet i Orquestra.

Un clarinetista atípic perquè la majoria fan servir un que s'anomena Basso, de clarinet i segons diuen, Mozart el va escriure per aquest tipus d'instrument.

Aquest intèrpret fa servir un Clarinet en La, "normal", com si fos un més de l'orquestra.

No ornamenta excessivament en floritures vanes les intervencions, potser algunes notes que s'hi avenen al Rondó.

Interpreta a la seva manera el concert sense excedir-se del què va escriure Mozart, potser és més lent i crea unes llicències força creatives, ritardantes, uns lentos que amplifiquen amb força la frase següent, sempre més forta.

Només puc dir que es mou massa, i que PAU es diu Mozart. (Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt), sempre el podeu comparar amb altres com Martin Fröst o Julian Bliss.

[https://www.youtube.com/watch?v=NUX7FLbey3s]

P.S. Quina enveja els dits i no sentir galls...

Comentaris (2)16-02-2016 21:40:18CURIOSITATS

Alumne difícil

Al final no vaig vendre l'antic clarinet. I el meu germà va fer-me na proposició. Fer duets.

Ell té un problema. Sent les notes reals i no les que et marca l'instrument transpositor. Vaja, si jo li dic, és un sí, ell sent un do.

I Avui a Sarral, li he dit, au va, que et faig una foto......

Comentaris (5)26-01-2016 22:06:38CURIOSITATS

Granja de galls

He estat uns dies fora.

2 setmanes. A Sarral. Allà hi tinc el Clarinet.

Feia temps que no l'agafava. La primera vegada que ho vig fer, vaig tancar la paradeta, ràpid.

Galls. Una granja de galls a cada nota i tots cantant alhora.

Moltes vegades és per culpa de l'inxa -o canya- i una mala fonació de la vibració; altres, perquè els dits no tapen prou bé els forats -oi que són petits, per a mi encara són massa grossos-. També hi ha el gust del canvi poc àgil de les claus: galls a la vista!

Quan això passa, cal deixar reposar l'aviram. Fer altres coses, endreçar la cuina, per exemple. I retonar-hi una estona llarga.

Jo qu,e NO sé música, haig d'ensenyar al meu germà a tocar-lo. És com un cec que guia un coix.

Comentaris (3)29-11-2015 19:39:02EDUCACIÓ

Temps....

Avui havia de ser un dia especial i ha acabates sent un dia de frustració.

El meu aniversari amb ma mare d'excursió. El meu germà s'ha pres la molèstia per treure-la de casa i jo tenir-la tota per a mi i el meu clarinet.

El llavi, fatal. La bufera....

Els galls, semblava una granja de cria....

Mentalment no estava preparada només veia una altra música al cel de la meva habitació. Un pentagrama ple de "BLANQUES"....

He fet algunes notes d'una sonata de Brahms i les notes no les sabia trobar, el forats s'havien fet invisibles, no els trobava i quan els trobava, no es tapaven bé... tampoc no em sortien altres melodies. Semblava com si la música que recordava s'hagués evaporat. Ni Mozart, ni Bach, res.

Només cap al final, una mica de Mahler, el Cant a la Senyera i Els segadors...i un intent de È lucevan l'stele de Puccini.

Mal gust.

Massa temps sense practicar....

El Temps ho perd tot... i l'epilèpsia, un altre temps... que ho fulmina.

Comentaris (1)25-02-2015 22:17:35ANHELS

La música és "apolítica"

El meu profe de Clarinet que només hi he anat un sol cop, abans no es mullava, electoralment.

Des que no té feina i les coses li van malament per la seva economia -toca en un grup de Jazz Dixeland- ha canviat de parer. Ara s'ha tirat a la Piscina del "Volem Votar" de l'ANC... Però quan tenia feina, era més aviat "apolític". Ara segur que vota SÍ-SÍ!

Els que viuen del negoci anoment Música, com l'Associació Músics de Gràcia, els dos directors que vaig conèixer, que em van gairebé prohibir exhibir una estelada al·legant que eren apolítics perquè primer era el seu negoci que no pas Catalunya, aquests, m'hi jugo les dues mans que votaran -si voten- contra Catalunya. En una Catalunya independent, quan tinguem diners per pagar els conservatoris i escoles de música municipals i el cost de matrícula s'abareteixi, aquests dos vividors ja no tindran sentit que continuin estafant a la gent que hi cau enganyada, que amb ells aprendran, en 20 anys, a tocar la flauta -o el clarinet-.

Ells els toca anar a votar al mateix institut que nosaltres. Al Pau Vila de Sabadell, el mateix lloc on l'Institut els cedeix les aules per folrar-se en nom de la Comunitat de veïns de Gràcia. Ells no fan música, fan negoci a llarg termini. Viuen de Catalunya com qualsevol altra partit espanyol, que munyeix i espolia les nostres butxaques, al·legant que ens estimen molt....

Comentaris (17)08-11-2014 14:12:04AMG

Un any...

i de moment va per llarg.

Moltes de les coses que havia après, s'han desaprès.

Les neurones s'han perdut pel camí. Massa suïcidis elèctrico-químics....

Avui fa un any de la meva primera classe i ben poques vegades he agafat l'instrument.

Ni escales, ni notes llargues, ni cançons.

I això que tenia un profe gratuït.

:/

Comentaris (14)29-10-2014 21:10:16ANHELS

Retrobament

Feia dies que ho tenia al cap. Fins i tot en Miquel em feia regals indirectes -un faristol- perquè m'animés.

Estava pendent i avui, aprofitant que ma mare escombrava el terrat, m'he decidit.

Pitjor que un principiant.

Els galls, els maleïts galls em perseguien com un ramat de llops, darrere meu.

He oblidat el més important: LES POSICIONS.

Ha estat un retrobament més aviat fred, insiípid, neutre.

Però és començar.

La lectura musical la tinc rovellada per les múltiples crisis, com si mai no hagués vist una sola nota, ni un pentagrama, justament avui, el Dia Mundial de la Música. Ha estat un tribut desinflat...

Comentaris (24)21-06-2014 19:42:11ANHELS

Nou Profe!

Ahir vam fer i no vam fer classe.

Va ser un tanteig de com tocava el clarinet i de com estudiava.

De primer i primera coincidència amb un altre profe que vaig tenir: Toco massa nerviosa. Massa tensa i això dificulta a l'hora de frasejar. DOS QUE PENSEN IGUAL. en Francesc Llongueres -hipotètic professor de direcció- i el meu profe de clarinet

Però per contra, tinc molt ben apreses les posicions i amb això no cal incidir-hi. Ja ho he sabut fer bé.

La teoria muiscal s'aprèn mentres s'estudia clarinet, d'això no m'haig de preocupar gaire. Però sí que m'hi haig de preocupar perquè abans de tocar haig de pensar la nota però si no la conec perquè no la sé entonar, malament rai. Vaja que és un peix -Peix, Albert Peix- que es mossega la cua.

Haig de ser molt disciplinada. Prefereix 1/2 hora d'estudi cada dia que 3 hores un sol dia.

L'afinació de l'instrument s'ha de fer quan el clarinet està calent i per fer-ho: notes llargues, tònica-dominant i octava.

Cal treballar l'embocadura, encara inflo les galtes i això no es pot fer.

Molta feinada. Moltes escales cromàtiques per agilitzar les posicions i confirmar-les. me'n va dir una que coneixia!! Moltss salts, legatos -lligats- i staccatos -notes picades amb la llengua!-.

I les cançonetes, pel final. Els Segadors, Mozart, Strauss, etc.

Segons el meu nou profe, la música és viva i no una partitura encarcarada.

Em va posar un exemple amb el solo de Puccini, È Lucevan le stelle de Tosca. Hi ha moltes versions i sempre depèn del director o del clarinetista, del sentiment que es vulgui transmetre a l'oient. Em va deixar escoltar una versió literal de la partitura i no es podia escoltar: rígida, en seria la paraula. En canvi, tal com ho faig jo -i una altra versió que he escoltat- és més melòdica i expressa millor l'escena que cantarà el tenor. Per tant, defuig dels literalismes de les partitures...si a mi em surt d'una manera difernt i és allò que vull expressar, perfecte. Cada interpretació és art i ha de sortir del cor de l'intèrpret. El clarinetista o l'intèrpret o el director HA DE SENTIR ALLÒ QUE TOCA. No hi ha res més.

Tinc feinada....

Comentaris (19)30-10-2013 20:36:47ANHELS

Perill imminent...

de PluJa...

Però al final res de res. Tal com passa a Sabadell.

L'estudi -no el lloc- ha estat catastròfic.

No hi havia cap inxa que funcionés bé.

A més de fer "terceres i quartes" amb el clarinet, m'han recomanat cantar-les. Això he fet.

Però com solen dir: acabat de dir acabat d'oferir.


Comentaris (22)10-10-2013 22:05:42ANHELS

Així es va fer...!!!

És una entrevista a Xaron Kam respecte al nou disc que acaba d'enregistrar sobre àries d'òpera interpretades amb clarinet..

El CD surt a la venda el 20 de setembre, però val la pena, encara que no s'entengui ni una paraula d'anglès, veure com es va fer.

[https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=UcFZvk3xFBY]

Bravíssima!!!!

Comentaris (4)06-09-2013 15:03:37CURIOSITATS

Estem malament...

Ahir em vaig trobar una noia "xarnega" que feia un esforç titànic de parlar-me en català, al meu "estudi". Li agraden les antiguitats.

No té ni idea d'instruments musicals. Em va preguntar si aquell instrument negre era una flauta travessera. Com que són fosques...

Jo li vaig aclarir que les úniques travesseres que podien ser de color fosc eren les fusta...

Però ella insistia que era el so i no el color....

Potser les notes agudes....

Deia com d'orgull, que a casa seva tenia un piano.

De quina època?.

Època Isabelina, de Felip II.... Felip II (?) però si això es remunta cap al s. XVII!!! i que a mi em soni, de pianos no n'hi havien!!!

Sí sí, és un piano!!!

Impossible, de pianos no n'hi havien en aquella època:

De quin color són les tecles? Marfil i negres (com les d'un piano actual), també impossible; em diu que té forma de moble, té pintures... I pensant amb les pintures d'aquella època, de Vermeer de Delf, vaig dir-li, ah, un Virginal:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Virginal

I llavors em va reconèixer que d'instruments musicals no en tenia ni idea. Que tot podria ser.

És un Virginal. Mireu-vos la pintura il·lustrativa de l'enllaç i veureu de quin color les pinta Vermeer de Delf.

Aleshores té un Virginal molt comú a Anglaterra i Flandes, a l'Època que ella em descriu.

Comentaris (6)06-09-2013 13:20:22EDUCACIÓ

Pàgines: 1234567  <>