Avui hem estat parlant amb el meu pare on trobar el millor lloc per estudiar clarinet en solitari.
Podria anar a les golfes de casa però els respiradors que hi ha podrien delatar una existència sonora que hi surt d'amagat.
Estàvem parlant de l'aire lliure. L'Albert, el violí que ve cada dijous a tocar amb el meu germà, ell va a Collserola a estudiar violí perquè els seus pares, com els meus, no volen que estudiï música.
Primer havíem pensat el Torrent de Colobrers però necessitaria 2 hores: 1 per anar i 1 per tornar i era massa lluny i, amb la gentada que hi ha a Sabadell sempre hi trobaríem gent inoportuna. Després se li ha acudit un trencall de la Salut, prop del cementiri, en un bosquet petit que dóna a un camp. "Allà segur que hi podràs estar bé...Si vols un dia t'hi acompanyo...".
Ell es coneix molts llocs així...és fotògraf... i ell viu de la imatge.
I ara amb la Primavera avançada, jo viuré de la imatge sense manipular, la Imatge que ens volia mostrar Beethoven, el Romàntic, fent escales musicals, dotzenes i melodies senzilles sense aturador, sense posar el fre labial per tal de no aixecar la llebre.
Beethoven l'immortal, jo viuré la llibertat de la natura que transformaré en notes que el vent se les endurà.
No pensaré en res. I em deixaré anar...