Vaig llegir que que el meu tipus de clarinet -de plàstic- sentia el temps.
És cert.
Avui li costava arrencar certes notes agudes.
El meu germà, per enveja m'ha volgut imitar amb un altre clarinet que ens van deixar, bastantn atrotinat, per cert.
No hi havia cap nota que li sortís bé tot i que el dia que el vaig provar, les notes greus sortien com mai.
De fet s'hauria de fer arreglar però segurament ens costarà més el farciment que l'indiot i amb els aires de crisi que corren no el podrem arregar. És de marca cara i antic....
El meu Bernard també li costava.
La canya estava un pèl esqueixada. El maleït SI natural no sortia i menys amb una nova posició que em va ensenyar el profe. Un profe que també li surten galls....
Ara ja tinc els nous exercicis per anar practicant i fent lectura musical -que en això sí que vaig molt coixa-. Per continuar avançant.