Ahir em vaig tornar a trobar el noi que surt a passejar amb la seva gossa, la Lluna. El noi que vol recomençar saxo, el que té problemes visuals amb la retina. Em pot sentir, nota la meva presència però no em veu bé....
Vam estar xerrant molta estona -hauré d'anar-hi més d'hora perquè no vaig tenir gaire temps per tocar- sobre múisca. Li vaig ensenyar l'afinador, li vaig explicar com s'afinava i que antigament feien servir una freqüència més baixa i que a partir de 1969, tothom afina a 442 hz.
Tot parlant del so del clarinet, em va dir que l'instrument se sentia molt. Que des de l'altra banda del riu se'm sentia. El Ripoll el van netejar i el van mig urbanitzar perquè la gent hi pogués passejar. Hi ha camins de terra i, segons ell, des d'allà, se'm sent. Em vaig quedar molt parada. A casa tocava amb por perquè el clarinet Yamaha té més potència i, ara veig que és cert. Se'm sent molt enllà del lloc on estudio.
"Tot fent la ronda he pensat...mira, ja està estudiant aquella noia...".
