Tant ahir com avui he destinat una bona estona a l'estudi que bona falta em fa.
Escales i millora de les posicions. Salts amb les notes que costen més de pescar sense moure els dits de lloc: Una operació molt difícil si tenim en compte que els meus dits se'n van fàcilment de vacances -vull dir que mai estan al seu lloc-.
Tot provant melodies i davant del meu germà, em va sortir -desenvolupar- una peça que ell havia cantat. Un "Nocturn" de Mozart. D'oïda -ell dictant-me les notes- he aconseguit tocar-ne bastant.
Hem quedat de transportar la peça a una tonalitat que el Clarinet la pugui interpretar. Seria 2 clarinets i un fagot -adaptada-. Una autèntica preciositat.
Ara falta que ell me la doni i trobar un altre clarinet i un fagot que la vulguin fer amb mi.
I ja tenim concert.
