Ness
per en 29 Novembre 2015
692 Vistes

He estat uns dies fora.

2 setmanes. A Sarral. Allà hi tinc el Clarinet.

Feia temps que no l'agafava. La primera vegada que ho vig fer, vaig tancar la paradeta, ràpid.

Galls. Una granja de galls a cada nota i tots cantant alhora.

Moltes vegades és per culpa de l'inxa -o canya- i una mala fonació de la vibració; altres, perquè els dits no tapen prou bé els forats -oi que són petits, per a mi encara són massa grossos-. També hi ha el gust del canvi poc àgil de les claus: galls a la vista!

Quan això passa, cal deixar reposar l'aviram. Fer altres coses, endreçar la cuina, per exemple. I retonar-hi una estona llarga.

Jo qu,e NO sé música, haig d'ensenyar al meu germà a tocar-lo. És com un cec que guia un coix.

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
la qüestió,és fer-lo sonar...
29 Novembre 2015
miquel pubill
la qüestió,és fer-lo sonar.
29 Novembre 2015
Ness
saber fer-lo sonar
2 Desembre 2015