He estat uns dies fora.
2 setmanes. A Sarral. Allà hi tinc el Clarinet.
Feia temps que no l'agafava. La primera vegada que ho vig fer, vaig tancar la paradeta, ràpid.
Galls. Una granja de galls a cada nota i tots cantant alhora.
Moltes vegades és per culpa de l'inxa -o canya- i una mala fonació de la vibració; altres, perquè els dits no tapen prou bé els forats -oi que són petits, per a mi encara són massa grossos-. També hi ha el gust del canvi poc àgil de les claus: galls a la vista!
Quan això passa, cal deixar reposar l'aviram. Fer altres coses, endreçar la cuina, per exemple. I retonar-hi una estona llarga.
Jo qu,e NO sé música, haig d'ensenyar al meu germà a tocar-lo. És com un cec que guia un coix.
Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.