Ahir vam fer i no vam fer classe.
Va ser un tanteig de com tocava el clarinet i de com estudiava.
De primer i primera coincidència amb un altre profe que vaig tenir: Toco massa nerviosa. Massa tensa i això dificulta a l'hora de frasejar. DOS QUE PENSEN IGUAL. en Francesc Llongueres -hipotètic professor de direcció- i el meu profe de clarinet
Però per contra, tinc molt ben apreses les posicions i amb això no cal incidir-hi. Ja ho he sabut fer bé.
La teoria muiscal s'aprèn mentres s'estudia clarinet, d'això no m'haig de preocupar gaire. Però sí que m'hi haig de preocupar perquè abans de tocar haig de pensar la nota però si no la conec perquè no la sé entonar, malament rai. Vaja que és un peix -Peix, Albert Peix- que es mossega la cua.
Haig de ser molt disciplinada. Prefereix 1/2 hora d'estudi cada dia que 3 hores un sol dia.
L'afinació de l'instrument s'ha de fer quan el clarinet està calent i per fer-ho: notes llargues, tònica-dominant i octava.
Cal treballar l'embocadura, encara inflo les galtes i això no es pot fer.
Molta feinada. Moltes escales cromàtiques per agilitzar les posicions i confirmar-les. me'n va dir una que coneixia!! Moltss salts, legatos -lligats- i staccatos -notes picades amb la llengua!-.
I les cançonetes, pel final. Els Segadors, Mozart, Strauss, etc.
Segons el meu nou profe, la música és viva i no una partitura encarcarada.
Em va posar un exemple amb el solo de Puccini, È Lucevan le stelle de Tosca. Hi ha moltes versions i sempre depèn del director o del clarinetista, del sentiment que es vulgui transmetre a l'oient. Em va deixar escoltar una versió literal de la partitura i no es podia escoltar: rígida, en seria la paraula. En canvi, tal com ho faig jo -i una altra versió que he escoltat- és més melòdica i expressa millor l'escena que cantarà el tenor. Per tant, defuig dels literalismes de les partitures...si a mi em surt d'una manera difernt i és allò que vull expressar, perfecte. Cada interpretació és art i ha de sortir del cor de l'intèrpret. El clarinetista o l'intèrpret o el director HA DE SENTIR ALLÒ QUE TOCA. No hi ha res més.
Tinc feinada....
