Ness
per en 25 Febrer 2015
717 Vistes

Avui havia de ser un dia especial i ha acabates sent un dia de frustració.

El meu aniversari amb ma mare d'excursió. El meu germà s'ha pres la molèstia per treure-la de casa i jo tenir-la tota per a mi i el meu clarinet.

El llavi, fatal. La bufera....

Els galls, semblava una granja de cria....

Mentalment no estava preparada només veia una altra música al cel de la meva habitació. Un pentagrama ple de "BLANQUES"....

He fet algunes notes d'una sonata de Brahms i les notes no les sabia trobar, el forats s'havien fet invisibles,  no els trobava i quan els trobava, no es tapaven bé... tampoc no em sortien altres melodies. Semblava com si la música que recordava s'hagués evaporat. Ni Mozart, ni Bach, res.

Només cap al final, una mica de Mahler, el Cant a la Senyera i Els segadors...i un intent de È lucevan l'stele de Puccini.

Mal gust.

Massa temps sense practicar....

El Temps ho perd tot... i l'epilèpsia, un altre temps... que ho fulmina.

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
massa temps sense practicar,tu mateixa ho dius,cuidat el llavi i fot-li canya.
25 Febrer 2015