en 27 d'Abril 2013
Però gratis.
Potser un cop al mes.
2 Hores i mitja.
LLuny i bo.
Què més vull?
Molts consells que han acabat fent-se realitat: Embocadura, nou clarinet, digitacions i, ara, com unes sabates noves, fer-lo tocar i tocar. I un cop ja estigui a punt, vindran els somnis. S'ha mostrat comprensiu que després de passar per tota aquella agonia AMG, el meu interès desmesurat, tingui premi.
El primer, el vaig gaudir ahir en forma de concert de Jazz Dixeland. Només havies de tancar els ulls i la Música et transportava a un temps i a un lloc que ja no tornaran. Anys 20, Nova Orleans!
Publicat a: Música
